Moltes vegades creiem en el destí i creiem que al final tot acabarà com hem pensat que seria durant tota la nostra vida. Però molts cops no serà així, per sort o per desgràcia, no tot acaba com volem ni desitgem... ens tindrem que acostumar i ens tindrem que adaptar al que ens ha ofert la vida, la majoria de vegades potser no ens agradarà però tindrem que acceptar-ho i seguir lluitant contra tot per el que volem. Totes les histories tenen principi i final... el nostre ha arribat, aquí acaba tot, aquells dos nens enamorats de petits han desaparegut perquè tu ho vas decidir així, vas preferir emprendre nous camins, i a mi deixar-me enrere, crec que és hora de desenganxar-me i tirar en davant, començar de zero i dir adéu a tota aquesta absurda historia. El destí no ha volgut unir-nos en aquet cas... però si m’ha volgut unir amb el periodisme amb l'afició d'escriure..., la cosa per la qual sempre havia tingut una debilitat especial, l’abandonava però sempre el tornava a reprendre... quan pensava que ja no acabaria estudiant res relacionat amb aquesta afició que tinc des de petita, va la vida, em sorprèn i de manera indirecta em diu que aquet és el meu veritable camí a seguir.